Genial el blog en Dani por cierto! Saludos CRACKS!
http://danipajuelo.net/
El CN Premià és l’únic representant català a la Segona Divisió espanyola, categoria que compta amb 10 equips de 8 comunitats autònomes diferents (incloent Canàries i Ceuta). L’entrenador del conjunt maresmenc, Albert Salvatierra, parla sense embuts del nivell de la competició i dels enormes costos que suposa competir en aquesta lliga.
Queden 4 partits per acabar la temporada, com valores el paper del teu equip?
Amb només dos reforços, que ens han ajudat molt, però mantenint el mateix bloc que l’any passat crec que l’equip està donant la cara perfectament a la lliga. Ens va costar adaptar-nos-hi: tenim jugadors joves i amb poca experiència en categoria absoluta, fet que s’ha notat sobretot en partits de més tensió. Tot i això, contra els rivals teòricament més forts hem donat la cara i hem tingut opcions de guanyar fins al final. En qualsevol cas, la valoració més detallada la faré a final de temporada, encara falten partits importants i l’equip ha d’estar centrat per disputar-los amb la màxima intensitat.
Amb només dos reforços, que ens han ajudat molt, però mantenint el mateix bloc que l’any passat crec que l’equip està donant la cara perfectament a la lliga. Ens va costar adaptar-nos-hi: tenim jugadors joves i amb poca experiència en categoria absoluta, fet que s’ha notat sobretot en partits de més tensió. Tot i això, contra els rivals teòricament més forts hem donat la cara i hem tingut opcions de guanyar fins al final. En qualsevol cas, la valoració més detallada la faré a final de temporada, encara falten partits importants i l’equip ha d’estar centrat per disputar-los amb la màxima intensitat.
I del nivell de la Segona Divisió, què n’opines?
Tothom ens deia que seria molt alt però, personalment, creia que hi hauria més nivell. Si l’any que ve corregim la manca de concentració en moments puntuals, sobretot als inicis i finals de partit, podrem aspirar a fer un salt important.
Tothom ens deia que seria molt alt però, personalment, creia que hi hauria més nivell. Si l’any que ve corregim la manca de concentració en moments puntuals, sobretot als inicis i finals de partit, podrem aspirar a fer un salt important.
L’objectiu ha de ser pujar a Primera Divisió?
Per descomptat! Aquest any hem pagat la “novatada” en alguns partits. Amb un parell de jugadors amb experiència (que és el que tenen els equips de dalt) ara estaríem lluitant per pujar. La Segona nacional és un peatge deficitari que cal pagar si vols estar més amunt, de moment l’equip està en fase de formació i l’aspiració és poder fer el salt abans que la mateixa categoria ens acabi passant factura.
Per descomptat! Aquest any hem pagat la “novatada” en alguns partits. Amb un parell de jugadors amb experiència (que és el que tenen els equips de dalt) ara estaríem lluitant per pujar. La Segona nacional és un peatge deficitari que cal pagar si vols estar més amunt, de moment l’equip està en fase de formació i l’aspiració és poder fer el salt abans que la mateixa categoria ens acabi passant factura.
Per què val la pena jugar en categories nacionals?
Pels clubs humils és important tenir l’absolut a una bona divisió. A les nostres categories inferiors (és el cas de l’Horta, el Molins de Rei, el Rubí, etc.), un primer equip competint a una categoria alta, els hi serveix de referent. Si els nanos veuen que tenen opcions d’arribar al sènior que juga a Primera Divisió, segurament es quedaran. És un alicient per no marxar a clubs més grans doncs és un dels arguments que ofereixen aquests clubs per “captar” jugadors cada cop més joves de clubs com el nostre.
Amb només 10 equips a la categoria, es nota la manca de ritme de competició?
Estem parlant de quatre partits menys que les altres competicions nacionals i hi ha setmanes en què juguem dos partits seguits. Hem de fer partits d’entrenament els dimarts i els dijous, sigui aquí a Premià o a Barcelona. En qualsevol cas, com que aquesta categoria és completament fictícia, tant calendari com classificació passant per d’altres aspectes que prefereixo no mencionar, també ho són. Es nota la manca de ritme de competició des del moment en el que tens un partit cada tres setmanes.
Estem parlant de quatre partits menys que les altres competicions nacionals i hi ha setmanes en què juguem dos partits seguits. Hem de fer partits d’entrenament els dimarts i els dijous, sigui aquí a Premià o a Barcelona. En qualsevol cas, com que aquesta categoria és completament fictícia, tant calendari com classificació passant per d’altres aspectes que prefereixo no mencionar, també ho són. Es nota la manca de ritme de competició des del moment en el que tens un partit cada tres setmanes.
Heu de viatjar a Canàries, Sevilla, Màlaga, Pamplona, Madrid, Ceuta, València i Bilbao. Com suporta l’economia d’un club humil les despeses d’una categoria tan cara com aquesta?
Cal reconèixer el gran esforç que fa el Club Natació Premià per permetre’ns jugar en aquesta categoria. No tenim espònsors i el finançament del club és el que és. Ens hem apretat el cinturó, fent viatges low-cost i intentant fer coincidir partits, la qual cosa repercuteix en el que abans parlàvem del ritme de competició. El de Màlaga i el de Caballa els vam jugar el mateix cap de setmana. Ara jugarem dos seguits a Pamplona i, alhora, els altres clubs també intenten juntar caps de setmana per disputar dos partits consecutius. Amb tot això, la meva pregunta és: com és possible que la lliga estatal de waterpolo amb menys equips tripliqui en pressupost a les altres? Ningú s’ha plantejat per què aquesta lliga pateix constantment renúncies d’equips a participar-hi? És realment útil pel foment del waterpolo?
Cal reconèixer el gran esforç que fa el Club Natació Premià per permetre’ns jugar en aquesta categoria. No tenim espònsors i el finançament del club és el que és. Ens hem apretat el cinturó, fent viatges low-cost i intentant fer coincidir partits, la qual cosa repercuteix en el que abans parlàvem del ritme de competició. El de Màlaga i el de Caballa els vam jugar el mateix cap de setmana. Ara jugarem dos seguits a Pamplona i, alhora, els altres clubs també intenten juntar caps de setmana per disputar dos partits consecutius. Amb tot això, la meva pregunta és: com és possible que la lliga estatal de waterpolo amb menys equips tripliqui en pressupost a les altres? Ningú s’ha plantejat per què aquesta lliga pateix constantment renúncies d’equips a participar-hi? És realment útil pel foment del waterpolo?
Absolut del CN Premià, temporada 2013-14 (foto: Anuari del waterpolo català)
Sembla incrompensible que el waterpolo sigui l’únic esport a Espanya en què la tercera categoria estatal englobi tot el territori… Els clubs no protesteu?
No ho sembla Dani, ho és! Hi ha hagut moments en què les Federacions de Madrid i Catalunya ho han demanat. El problema és que a bona part de la resta del país els equips reben subvencions. Es tracta d’una divisió artificial creada amb la idea de la promocionar el waterpolo però, sincerament, no he vist cap grada plena enlloc on hem anat. A Premià, en canvi, la grada estava plena la temporada passada amb l’equip a Tercera Divisió, i segueix plena aquesta temporada amb l’equip a Segona nacional. A part, amb aquest invent de categoria, es penalitzen clubs de zones geogràfiques on hi ha més tradició i nivell en favor d’altres on potser no n’hi ha tant. M’atreviria a dir que ara mateix, qualsevol dels equips que juguen la Tercera Divisió catalana no tindria més problemes per mantenir la permanència a Segona Divisió. Això no passa en cap altre esport.
No ho sembla Dani, ho és! Hi ha hagut moments en què les Federacions de Madrid i Catalunya ho han demanat. El problema és que a bona part de la resta del país els equips reben subvencions. Es tracta d’una divisió artificial creada amb la idea de la promocionar el waterpolo però, sincerament, no he vist cap grada plena enlloc on hem anat. A Premià, en canvi, la grada estava plena la temporada passada amb l’equip a Tercera Divisió, i segueix plena aquesta temporada amb l’equip a Segona nacional. A part, amb aquest invent de categoria, es penalitzen clubs de zones geogràfiques on hi ha més tradició i nivell en favor d’altres on potser no n’hi ha tant. M’atreviria a dir que ara mateix, qualsevol dels equips que juguen la Tercera Divisió catalana no tindria més problemes per mantenir la permanència a Segona Divisió. Això no passa en cap altre esport.
I què es pot fer?
La sol·lució és senzilla i la tenen sobre la taula, només cal veure la resta d’esports que competeixen a l’Estat Espanyol; es fa una lliga per zones geogràfiques i, al final d’aquesta, un play-off per l’ascens amb els primers classificats de cada zona, i un play-off pel descens amb els últims classificats. En cas contrari, no li veig sortida, la veritat. Si la RFEN manté les tres categories nacionals a tot el país, la Segona Divisió es convertirà (de fet ja s’hi ha convertit) en una competició basada més en el potencial econòmic dels clubs que no pas en el potencial esportiu, amb la qual aniria quedant cada cop més desvirtuada del que ja ho està
La sol·lució és senzilla i la tenen sobre la taula, només cal veure la resta d’esports que competeixen a l’Estat Espanyol; es fa una lliga per zones geogràfiques i, al final d’aquesta, un play-off per l’ascens amb els primers classificats de cada zona, i un play-off pel descens amb els últims classificats. En cas contrari, no li veig sortida, la veritat. Si la RFEN manté les tres categories nacionals a tot el país, la Segona Divisió es convertirà (de fet ja s’hi ha convertit) en una competició basada més en el potencial econòmic dels clubs que no pas en el potencial esportiu, amb la qual aniria quedant cada cop més desvirtuada del que ja ho està
No hay comentarios:
Publicar un comentario